Culpable
No tinc cap brot (no en tinc mai), no em trobo especialment malament ni provoco cap problema irresoluble sense la meva presència al programa, ni molt menys. Simplement he dormit malament, molt. O sia, que he sobat un parell d’hores a tot estirar. I ja em conec. Quan tinc un d’aquests atacs d’insomni injustificats, l’endemà no serveixo per a re. No és qüestió de la malaltia.
La moguda telefònica ha estat considerable per dir a la Marta què tenia jo del clip de la setmana que s’ha d’emetre demà i on ho tenia. Enfí…He parlat amb la Esti, la Mònica i finalment la Marta. Un merdé. Em sento culpable d’aquests merdés meus i em prometo que no tornaran a passar. N’estic tip de funcionar entre cotons i de tenir un matalàs i una xarxa a sota per si caic. Si he assumit de veritat la malaltia no és per estètica, és per continuar en actiu.
Cony d’esclerosi múltiple.