50
Ahir va ser un petit èxit. De les dues persones que em van saludar pel carrer, una la vaig reconèixer, o sia un 50 per cent d’èxit. L’altra em va passar pel costat com una exhalació, la sensació habitual. Només vaig sentir “adéu” i el meu nom. A les dues els vaig tornar la salutació, clar (de Mataró, educat i etc), però la primera no sé pas qui era. Era una tia, però hasta aquí puedo leer. La segona era una ex-veïna, de l’escala de quan estava casat. Segon tercera? No ho vaig saber mai. Una mica cheli, rossa tenyida però ens quèiem bé.