Gofre
I la mare diu que quedem a Mataró, perquè etc. No caldrà tren fins a pça Cat. Mira, millor. Tinc poca pasta, haig d’estalviar fins i tot bonotrens i estic a dues passes de prostituir-me, que confirmaria que no ja pagant, sinó fins i tot cobrant, re de re.
Ara el dubte és: berenem a casa o em desmeleno i convido a un gofre a la pça del Peix? I l’Adam al llit. No té febre, no ho entenc. La paraula gofre el ressuscitarà. És molt car, aquest nen. Avui he fullejat diaris. Llegir-los? Ha.