Smarticons
O Esmarticons o Icones Intel.ligents o Espavilades o com polles es diguin, però millor en anglès, ara que estavem quasi orgullosos que el president dels Estats Units parlés a vegades en castellà de plàstic, confirmem que nosaltres estem anglitzats, per si no ho sabíem. I ja està bé, la llengua de Shakespeare pot ser d’estructura terriblement senzilla però també enormement ambigua i de doble sentit. Molt divertida. O sia, una llengua irònica. I no sóc filòleg.
Però ha arribat internet i clar, la informàtica no entén en ironies, i ara ja quasi no té importància, per la capacitat dels servidors i dels pc, el “pes” dels missatges, però encara estalviem paraules innecessàriament. Per això, els missatges amb aquest condiment -la ironia- requereixen una explicació per evitar malsentesos, i l’explicació es diu smarticon. I si et lies i no en poses? No t’entendran. I si no en fas servir? No t’entendran i s’empiparan. I si li demanem a en Bush que faci algun discurs en català?