Fitxa
Pueril però xula. Una inesperada petita alegria. Al final he anat a la piscina. No he nedat, però m’he anat a acomiadar dels “vestidors de canalla” de l’Alba, un dels quals resulta que és l’entrenador de l’Adam d’esports. És igual, complicat d’explicar. Conclusió: que l’Adam, quan coincideixi que hi hagi partit a Mataró i hi sigui, pot jugar amb l’equip de la seva antiga escola d’aquí (jo no sé com m’ho muntaré si el partit no és en un lloc fàcil). El motiu és que “encara té fitxa oberta a l’Anxaneta” encara que vagi a una altra escola d’un altre poble. Segur que em salto uns quants reglaments de la normativa d’esports de primària, però me sabe mucho de grave. Stop. L’he trucat per dir-li, clar. Gran alegria.