Taptap
És el que et fan a l’espatlla o al cap quan ho fas bé, oi? Dons avui m’he fet uns quants taptaps. Els he portat a Sabadell amb el bus aquell de can Sagalés. Com que no hi havia trànsit, hem arribat abans d’hora (l’Alba no s’ha marejat i se m’ha adormit a sobre, un encant) però he pogut avisar. Han trigat poc. El problema ha estat que m’han vingut una d’aquelles ganes infernals de pixar. I tot tancat. Ni un puto bar. Enfí, és igual, s’ha solucionat.
Però qui conduia l’ex-meu cotxe? Ell. Cap sorpresa, de fet, però fot, mira. No he donat la poteta però he saludat educadament. M’he quedat amb ganes de preguntar allò de “és veritat que els que sou tannn alts la teniu petita?” No ho he fet. Taptap.