La Cimera
Ha estat una conversa surreal. En Christian, en Mamadú i el meu Adam sobre com fer-ho per venir a dinar dissabte que ve a casa meva. “Tu truques … li dius a ta mare i després em truques… i després truquem…” Tothom trucava tothom però ningú m’ho confirmava a mi, que haig de fer el dinar…. un merdé. I un altre problema: en Mama és musulmà, o sia que res de tocino, no vull provocar conflictes culturals. Les croquetes seran de pollastre o de bacallà. Els musulmans en poden menjar, mirés cap on mirés quan l’espitxava, oi? Una resepsión en mi residensia. Wow.