Viure

Feia mesos que m’ho mirava de reüll. Feia por, ho confesso i feia qual-se-vol cosa abans que enfrontar-m’hi. El prestatge aquell del moble aquest feia por. Desenes de papers, factures, nòmines i punyetes. L’he endreçat, i ara el calaix és buit. Només em queda… És igual. Admeto que mai aniré a buscar el rebut de la llum de fa un any i mig, però ho considerava un pas més cap a blabla. Em felicito. Aplaudiment crescendo, ovació.

Aquesta entrada fou publicada el Dijous, 03/04/2008 (09:47) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.