Final de trajecte
M’he llevat amb una idea que no expressaré. Sóc prudent i conscient que no puc cansar l’audiència, si és que en tinc. És, en tot cas, una idea bona per a mi. No, canvi: com es diu allò que m’han fet avui al balneari? No me’n recordo, però no ho tornaré a fer, no. Era com banyar-se al Mar Mort: molta sal i flotes com un suro. Sembla atractiu però no, almenys per a mi no. Et sents una pilota de pingpong a la platja. Amunt i avall amb les ones -que eren conseqüència del moviment d’una cama o la immersió d’un colze, autèntiques tempestes marítimes en aquella banyera. I tot rellisca. I no et pots agafar enlloc. I no t’enfonses, però vas de cul. Una merda. Sort que m’han fet massatges xulos després. La sessió termopolles o com es digui d’avui marca un final de trajecte, crec. Ja me n’he fet uns quants, de finals, però diria que aquest cop va de debó. Ei, mentre no em tornin a ficar en una banyera salada.