Problemes d’equilibri
Nefast és el millor adjectiu per descriure el dia. Nefast i còmic, segur. No per mi, però per explicar. La part nefasta: la ex vol que porti l’Adam als previsibles partits de futbol, handbol etc de la seva nova escola de Sabadell. “Però com vols que hi vagi?” Han fabricat uns busos Mataró-Sabadell. Merda. A mi em fa molt poca gràcia anar a Sabadell, que segur que també té unes fantàstiques catarates i etc, com Mataró. No em ve de gust, mira. És un lloc diem que pecaminós per mi, allà on han abduit els meus fills. (“Abduir” ben traduït, sinònim de “segrestar”, no “Expediente X”).
Enfurismat, he marxat de casa sense pixar. Error, inmenso error. Al carrer st Antoni ja tenia pressa. He entrat al primer bar. “Noooo, la otra puerta”. Em ficava al lavabo de nenes. M’he ficat a la porta correcta. Hi havia un esglaó i era fosc, no m’hi veia, anava de pressa. He caigut. Han entrat a socorre’m. “No, no vaig borratxo, és que… tinc problemes d’equilibri”. A vegades penso que l’equilibri mental també el tinc tocat.