Al matí
M’he despertat, m’he llevat, he anat fins a la cuina, he posat la cafetera, he trucat l’Antonio i li he dit que no pujava. Post-interferon diria que no m’havia passat. Mal cames etc.
Repassant: estic xungo però podria estar pitjor.
I una obra a prop fent remor. Cansat.
Clar que em divorcien, si sóc un canastito chucherías. Ja no entro en consideracions de perquè, això fa mal a l’autoestima. (Puta obra.) Baixen les pressions? Primavera? Jo què cony sé.
26 de Març, 2008 - 11:27
Ei!!!
No hi entris no en les consideracions aquestes. I estima’t, que val la pena!!
26 de Març, 2008 - 11:55
La Trena sempre apareix quan menys t’ho esperes. Estic millor. Sobar i pastilles. Intento estimar-me. Ho intento fort.
Gràcies petó.