Un cop més: puges i baixes
Vinga, un cop més. No pasa ná. Hem dinat bé, oi? Hem anat a peu fins al restaurant. La cambrera era maca i semblava sociable. El món estarà parat ben bé 30 hores més. Els Simpson dels collons s’acabaran algun dia. Em prohibiré llegir els missatges d’altres pringats amb em, és depriment. Faré sopar a casa. Hi havia pensat però ja no recordo què volia fer. Senzill, clar. La mare em contesta que marxaran a Sabadell quan tingui escola. Goita, quina sorpresa, no ho hagués dit mai. Vull calor hòstia. I el global heating? Ah, no era en aquest planeta? Sí, faré la risoteràpia aquella.