Arbres, boscos
Em veig amb condicions d’expressar una idea que fa dies que em volta pel cap. ¿Perquè la meva ex desapareix amb els nanos d’una ciutat tan bonica i atractiva com Mataró, amb els seus canals, les seves muntanyes de neus perpètues, les piràmides i tot allò que surt a les guies? Resposta oficial: “per deixar de pagar un lloguer” (a Sabadell tenen vivenda gratuïta. Gorrons.) The answer is… nooo. Perquè intueixo, només intueixo, que el teixit social del barri (la Montse-del-pa, l’amo del Reforma, la de la botiga de bragues etc) no dóna per bona la decisió, de la que, sorprenentment, el tio aquell “que a les 8 ja va pet”, amb aquesta interpretació podria passar a ser víctima.
“Hosti, qui ha dit això? D’on ho ha tret? Sí, definitivament, va borratxo. Calla calla, i està dient que els arbres no li deixaven veure el bosc…”
Conclusions: bona pel cervell i l’autoestima, cap. Pel fetge: ni idea. Per la tita: cosa o altra trobarem. M’hauré de prohibir pensar, però a vegades tens atacs de clarividència estranya.