Un post des de Bordúria
És una terra on la bellesa i la lletjor, el parfum i la pudor, es medeixen a quilos, on uns ulls oberts ho diuen tot i callen fort. Hi ha ple de personatges despistats i atàxics, però que s’esforcen per tornar a fer -com aquelles vegades, remember?- cafè per a dos
al matí; fer servir la casssoleta petita, individual,
és terriblement avorrit, és molt més agradable fer dues tasses. Bordúria té orígen tintinesc i incorpora un Haddock emprenyat però bona gent i una plastíssima Castafiore. També inclou un
despistat que encara no ha acabat d’entendre que Bordúria
pot ser un país de dolents-dolents, on el passat no
serveix de gran cosa, tot i que hagis arreplegat
just abans que et donessin el bitllet per
anar-hi-un parell de txitxarel.los que són la part amable de
la història. També és un país on els sols surten a parelles, fa bon temps i hi ha maduixes tot l’any. Bordúria ara és casa meva, jo hi visc. Tot i tot, s’hi està bé, o almenys t’hi acostumes. Per collons.