Divorci
(Escric des d’un cíber perquè el meu ratolí ha mort.
M’envio això a mi mateix perquè la meva contrassenya del bloc ara resulta que no va. Teclejo malament perquè
aquest teclat és un xurro. Sí, la cafetera encara
funciona.)
Fins ara feia la conya de dir que no “m’havia
divorciat”, sinó que “m’havien” divorciat o que “havia
estat divorciat”. Ho deixo. Dissabte em van fer veure
que no ho hvia d’xplicar així, i m’ho agafo com un pas
mes de curació. M’he divorciat, què passa? Si algú
pregunta, ja explicaré, però jo em vaig divorciar. Té,
ara fa dos anys.
És molt de temps per anar amb mariconades. Sí, em vaig
divorciar perquè… em va sortir dels collons.
(I PD: ahir van coincidir a casa: la ex, els nanos, el que em muntava l’ordinador nou i jo. Un merdé. Avui tinc programa però demà faig festa. Demà em regalaré, si veig com funciona el acer aquest.)