Viure

Atenció, perill: he arribat a una conclusió. Ella és llesta, força, però no molt intel.ligent. He estat enganyat fins ara. Amb aquesta conclusió entenc algunes coses més.

I no ho puc evitar. Quan una cançó és intel.ligent i sensible, me l’aplico, la tradueixo i em quedo tan ample. Fins i tot si és vella, fins i tot si és de Supertramp.

Quan els dies solitaris es fan nits solitàries 

Te’n vas cap a les llums de la ciutat 

I agafes el camí llarg cap a casa 

El camí llarg cap a casa 

Sovint, els camins llargs cansen, però són els més instructius.

Una hora amb ells és l’equivalent a tres hores de vida real. O sia que estic fet merda. Entre el discutir a crits si anàvem a… i discutir a crits si ho feiem amb… només tenia ganes de no sortir de casa. I això sota les acusacions a crits de “egoista”, “només penses en tu” etc. Al final, re, però toca els collons.

O sia que he decidit convidar-me a sopar peix per compensar. Ja no sé com tinc l’economia, si és que encara en tinc. Aquella hamburguesa de la nevera morirà. No seran  llagostins, però serà peix. I vi. Avui m’emborratxo, mira. Però discretament, eh?

I clar que estic cansat: avui hem embastat el repo del trànsit. Vàries hores per fer 4’, 4 01 exactament. Amb Avid i tota la pesca. Està quedant xulo. Gràcies en bona part a
la Isabel, la muntadora. Tot i que ni sé quan sortirà.

Li proposava al realitzador posar música clàssica suau als fragments que hem accelerat, buscant el contrast àudiovisual. No sé si em farà cas.

Les grans preguntes que la premsa internacional, incloses les grans agències de notícies, són incapaces de contestar, almenys fins ara.Quina marca de tampons fa servir Carla Bruni? Li agrada l’arròs a la cassola? Practica el sexe anal? Es tira pets quan dorm? Ha tingut algun rollo amb
la Cécilia? De petita copiava als exàmens? De què coneix en Sarko?El mètode periodístic convencional inclou una font qualificada que faciliti filtracions, contrastar-les, deduir, arribar a conclusions i acceptar suborns. Si canvio noms, cares i càrrecs d’aquest divorci és que em descollono.

La Mercè treballa aquí. Vam treballar junts fa temps fent Iugoslàvies, Washingtons, euros i inters en general. Va sobreviure a un càncer i a l’adopció, sola, d’un nen de lluny. Ha estat deu mesos de baixa, espantada per si un nou càncer era la causa de les seves pèrdues d’equilibri. Al final, resulta que no té res de greu, però lo seu no té solució, almenys immediata. Un virus li va provocar etcetc. Coincidim en atàxia, o sia que l’un caminant al costat de l’altra devem semblar representants de Viñedos Torres. M’ha fet molta gràcia tornar-la a veure. Al passadís del mig, quan ens hem acomiadat, cadascú amb el seu caminar peculiar, ha conclòs la xerrada: carpe diem.

I treus fuersas de flaquesa o almenys en busques. Avui sembla un catàleg de coses que han sortit malament. No, repasso i de fet un parell han anat bé. És qüestió d’agafar-s’hi. Olé.

I vaig pensant. Crueltat? Inconsciència? Simplement egoisme? De tot una mica per als qui abandonen el tren? Repasso les coses bones d’avui i surt l’Asun, de Madrid, que m’ha enviat fotos dels seus nens (és ella la de la foto?? Sí que ha canviat). Espero que funcioni bé l’ave aquest i me’n vaig a veure’ls. L’altra bona noti del dia és financera. No em retiren però benvinguts els calerons quan arribin.

Face ou pile? Ciclotimisme (existeix, el substantiu?).

L’Adam parla massa, pobret. Li haig de dir a la meva ex. O potser no. Tinc allò que se’n diu un gargantilla profunda, una font d’informació privilegiada. No la faré servir, clar (de fet no sabria com fer-ho), però si passa el que pot passar em puc trobar la meva ex (i el nòvio) fent bolos a la meva empresa. Gràcies, bigboy, m’estalvies fer molta cara de molt gilipolles si es dóna el cas. Ara només m’hauré d’entrenar a fer cara de pòquer.

Cony de “barometer (hPa)”, que és el que diu la pàgina on veig la pressió atmosfèrica i confirmo o desmenteixo que puja o baixa. No, no plou perquè hagi cantat dutxant-me aquest matí, és el barometer (hPa).Avui em toca creure’m que la pressió m’afecta. I com! Arribar Riera amunt fins a ca l’Uñó ha estat herculi. Ningú se m’ha ofert per acompanyar-me (quin tall l’altre dia) i és que crec que el veïnat del centre ja em té vist i suposo que qualificat. “Mira, ja ve en hectopascal”.

7 nusos marcava el gps quan cenyiem cap endins. Però potser no marcava bé, ja no ho sé. Han estat 3 horetes mar endins, però sobretot han estat 3 hores de flaix-bac. El barco era igual que l’Irina! Clar que tot el que es fa en sèrie és igual, però costa d’entendre que fos tan tan igual. He pogut traslladar-me al passat sense problemes. He trobat lo dolent i lo bo. Intentar dibuixar un rumb amb tot bellugant-se i recordar el sexe clandestí a la llitera de proa, que és la gran.

Ha fet un dia pixat i fred. Molt ennuvolat i amb vent indecís en la intensitat, més o menys garbí. Els altres tripulants no s’estrenaven avui, tot i que no eren grans navegants. Lo més catxondo: una metgessa especialitat… Fimosi? Nooooo. Alopècia? Nooooo. Neuròloga! No hem parlat de la malaltia per re, tot ha estat molt correcte. He portat una estona el timó. Get back to where you once belonged.