Ménage à trois
(Per qui no sigui metge o no ho hagi sentit mai, la diplòpia (visió doble) és un dels (molts) efectes de la meva malaltia. Com sempre, no a tothom li passa ni amb la mateixa intensitat.)
El primer i únic cop que he tingut diplòpia gorda va ser durant unes minivacances a Màlaga. Vam decidir desaparèixer uns dies i vam tirar cap a un poble on hi havia el que buscava: hotelet petit, en poblet andalú de l’interior que oferia el que és difícil de trobar: hidromassatge a l’habitació. A la recerca del polvo aquàtic, vam fer reserva i cap allà. Però a l’autovia entre Marbella i no sé on vaig començar a veure-hi doble. Vaig deixar de conduir. Era perillós. No veia clar on eren els forats dels túnels, si més cap a la dreta o cap a l’esquerra, o sia que hi havia risc d’estampar-se. No m’havia passat mai i no ho entenia. Quan vaig entendre què passava –no atribuir, això ho va fer més tard un metge- vaig deixar el volant.
Al cap d’una estona em va passar. Llàstima (és conya tonta). Tenia ganes de provar com deu ser anar al llit amb dues parelles de pits, una espècie de ménage à trois casolà i no pecaminós. Ni una cosa m’ha passat més ni l’altra m’ha passat mai.