Partner
Després del Tramvia ha vingut en Paolo Conte, amb una cançó que l’Eulàlia em va fer conèixer. No coneixia ni el cantant ni la cançó. Acabo de comprar el cd i només he tingut temps d’escoltar aquesta peça. El cantant és decadent i la cançó encantadora, o sia tot molt friqui. “Un macaco senza storia”, comença. No sé ni què deu ser un macaco en italià, però la melodia -simple però efectista, sense engavanyar- se’t fica al cap, diria que és musicalment perfecta.
A ells també sembla que els ha agradat. Ni sé ni puc penjar vídeos d’ells ballant, però és per fer-ho.