Adequadament
Després de la bona noti del laboratori, aquest matí, m’he promès moltes coses i n’he fet unes quantes, aprofitant un inesperat dia de festa entre setmana:he anat a buscar la medicació que faltava, he comprat ametlles torrades i he encarregat un disc de P Conte (això és lo important).També he disculpat la meva ex –em sembla un pas important- perquè em va deixar tirat com una burilla, o com un clínex fet servir. Ella s’ho perd i tot allò, però diria que jo hi surto guanyant. Ja no sóc: el pobrissó-malaltó-de mal-incurable-que-camina-amb-el-cul i que fa meravelles per no deixar la seva feina i a qui la seva dona ha deixat tirat, a ell i les seves atàxies. No. Ara sóc: no sé, “progressa adequadament”, que diuen les notes, però vaig bé.