Pausa
Els trobaré a faltar a quilos. Fins la tele, acostumada al K3, acabarà veient-se malament. No sé si hi he guanyat, amb el negoci (deixo que marxin a Sabadell, no els veig quasi cada dia com ara però els tinc més caps de setmana.) però tampoc tinc alternativa. Aquí és quan
em pregunto… Passo de preguntar-me re, m’ho contestaria. Encara tinc bastants fronts oberts.La pausa: la malaltia diria que més o menys parada; els meus jefes es refien de mi. Avui, ha agradat la meva idea per un reportatge que sembla que tothom ha tingut: un altre cop dos seguiments paral.lels i comparatius, aquest cop Bcn-Madrid, l’un amb avió i l’altre amb TGV. Enredaré la Marta perquè faci l’altre.