435
Més de 400 paraules ha necessitat la meva ex per dir-me el que és obvi. En persona ha estat una llarga diarrea verbal.La meva resposta ha estat més breu, tot i que admeto que amb només 29 paraules es fa difícil explicar el que tens al cap.
Conclusió: que accepta la meva idea, se’n van a viure a Sabadell i deixo de veure’ls tota la setmana, però els tindré DOS caps de setmana seguits, contra un ella. La resta continua igual. Fem un conveni nou i etc.
L’Adam estava preocupat pels seus futurs partits de futbol. L’Alba no. Mentre la vestia sortint de la piscina (“no, jo sola!”), m’ha semblat que em mirava amb una intensitat especial, potser perquè em veurà menys. O potser m’ho faig jo.
(i la “mama de no sé qui”, rossa, amb ulleres i amb el cul maco, em mirava molt avui a la piscina. Vaig fatal.)