Un bastó!
Ha estat un dia agradable, a mig camí de Vallgorguina i St Pol, o sia a la muntanya més maresmenca. No criatures, he menjat una carn d’olla comdeumana, se sentien ocellets que devien cagar-se en el canvi climàtic i fins i tot crec que m’he quedat sobat amb un Vargas Llosa a la mà (no era l’únic que dormia). I amb dos gats ganduls a prop. Clar, també hi ha hagut un rally a peu per camins plens de forats, desnivells, solcs d’aquells que fa l’aigua (remember quan plovia?) i trampes diverses. M’han deixat un bastó i m’he sentit un iaio, clar.Tornant, m’he equivocat a l’estació de Sant Pol i he acabat a Calella, en fi, coses meves i de la meva mielina. Un dia força ple.