Fràgil/descregut/babau
(Apuntat a Borradores del mòbil mentre sopava un tiberi-nouvelle-cuisine car al restaurant pijo de la Rambla, que he cobert amb visa i que no sé com pagaré.)
Ja he arribat a descobrir-me més fràgil però també més humà, més conscient que mai dels meus límits, o sia més realista, més optimista –sembla mentida- més observador encara, més descregut, més sincer i també més pendent de qui m’escolta de veritat. Però menys babau, menys cregut i sobrao i menys creient en les aparences.
(És mona, la cambrera. Ens caiem bé. Es diu Montse, crec. Li vaig dir lo de la meva em i des d’aleshores em mima una mica. “Veus bé la carta? Tens prou llum, en aquesta taula?”)