Vergonya
Fa una mica de vergonya trobar-te embarcat en un viatge que no volies fer. Vergonya perquè et veus fent coses que no volies, que no et calien, com ara buscar parella. i no (només) per sexe. Ara ja he parat, no vull continuar escribint una història de fracassos. Sembla mentida, però ho he entès: hi ha coses que no les pots buscar, te les trobes. O et troben a tu. Potser.
A la feina li he explicat els meus darrers problemes al dire, més que res perquè no em tingui en compte pels propers programes. Vull estar pendent de tot i no tinc temps per treballar (sona tonto, però és cert). Ara, per anar bé, hauria de fer una crida a l’optimisme. Peró toco de peus a terra, la puc fer al realisme i a pensar que “podria ser pitjor”.