La ungla
Tinc un indicador, un marcador natural del meu estat anímic. La Ungla. No crec que tingui explicació científica fàcil, però funciona. Si jo estic fotut d’ànim, la ungla té mal aspecte. I al revés. Va tenir una època molt fotuda, fa anys, quan pensava que m’havia equivocat equivocat equivocat equivocat equivocat en aquella feina. Clar que venia de… i de…, però anava amb corbata! Jo! I aquell ex-amic em va tractar malament, em va decebre, em va fer quedar malament i etc etc. Resultat: la ungla feia cagar, feia fàstic. Ara la tinc malament, però es pot veure quan va deixar de ser dramàtic. Està millor, gràcies.