Assaig. Error
Llevat a les 6. Buidat rentaplats, tret i plegat roba estesa etcetcetc i rumiant: què vaig fer malament? Només em surt que aparentment no vaig reaccionar a l’altura de les circumstàncies quan va sortir lo de l’em. Em devia sortir el que tinc a dins, com sóc: un aparent pessimisme rampant. Aparent i fins a cert punt fals. Qui em conegui de veritat –jo, per exemple, crec- pot arribar a la conclusió que és un pessimisme estètic, superficial, amb ironia, però amb ganes d’enfrontar-me al que la vida em “regala graciosament”. És un pessimisme pagès, potser més cutani que profund. És com quan la poli i els bombers ens van fer fora de casa perquè havia caigut una paret veïna que podia posar en perill casa nostra, al carrer St Antoni. Em vaig posar la jaqueta on tenia la cartera i vaig sortir. Passada la tensió del moment i després de confirmar que la casa no queia, el convidat malagueny que teníem aquells dies, descollonant-se, explicava que li havia fet molta gràcia que jo digués que m’havia posat “el abrigo de los desalojos”. No, ara no fa riure, però en aquell moment a en Fali n’hi va fer. Bombers i policia per tota la casa, sirenes al carrer, veïns al balcó mirant a mitja nit etc i jo parlant d’estils de roba. Una situació similar a la de Figueres quan… és igual.
Tot plegat ve perquè ahir la ex em va trucar per recordar-me que l’Adam avui té partit (afortunadament a l’Anxaneta, no cal bellugar-se). Ja ho sabia, clar, no puc dependre d’ella i la seva informació, que sovint arriba tard. Però vaig tenir un cop més la sensació –feia temps que no la tenia- que ella estava comunicativa. Però vaja, ja he tingut la mateixa sensació molts cops, i sempre m’he equivocat. Que jo pensi que ella està comunicativa podria voler dir a un observador accidental que jo penso que ella creu que es va equivocar i que-està-disposada-a-tornar-a-canviar-de-nòvio. Per allò de l’”assaig-error” haig de pensar, un cop més, que un cop més estic equivocat. O sia, que un cop més em dedicaré a estendre una altra bugada i a pensar un cop més què punyeta dinarem avui. Però vaja, si jo fos siux seria “l’home que afortunadament sempre s’equivocava”. Un cop més.
9 de Febrer, 2008 - 1:35
Quan sàpigues què dinareu, fes-me’n cinc cèntims, que així tindré alguna idea de què dinarem nosaltres.
I, per si et serveix de consol, jo també cometo sovint aquest error…
9 de Febrer, 2008 - 1:48
Cuánto honor, en aquesta hora de la matinada. Enchanté, no em pensava que hi hagués ningú. Dinarem el que pillem, i els errors haurien de servir per aprendre. Sembla mentida, però ja ho estic fent, ja.