Catipén
Ha estat un sopar d’aquells… no calen detalls, oi? Després ha vingut… és igual, oi? Gran moment del dia: l’Alba assentada a sobre meu, al sofà. Espontàniament ha començat a petonejar-me. S’hi ha afegit l’Adam. Una orgia assexuada de petons. Després dents i pijama i ha aparegut la catipén. Avui no els he dutxat, però és que no hi ha hagut possibilitat temporal, i el resultat ha estat una pudor intensa a peus. “Hòstia, nena, quina catipén!”. Cap gran sorpresa. De nadó (setmanes) ja tenies la temptació de dir-li al metge. “Doctor, és normal que tan petita li cantin els peus?”Aquí entra la frase de la meva ex-sogra, fa anys, explicant què faries tu si estiguessin malalts, assenyalant un bolquer cagat, “si sirviera para algo, te lo tragarías”. Ho faries.