Viure

Dec ser molt termosensible, es deu dir, no? No sé si és un dels símptomes. El de la calor ja el sé, però a mi no m’afecta, però el fred i la humitat em tenen cagat.Porto hores reprimint-me de trucar-los. Necessitaria una excusa. Ja ho tinc, els calés que em deu la mare. 

No ha calgut cap excusa. He trucat al fix i me l’ha agafat l’Adam. Només hi eren ells dos i el nòvio (faig cas amb la nomenclatura, no haig de dir “manso”. Pobret, es deu avorrir molt.) A Màlaga també plou, però segur que no fot tan de fred com aquí.

Reguitzellet de petites bones notis. L’Alfred m’explica que la seva dona està prenyada. Serà el segon. Un parell de collons tenir fills sabent que estàs malalt, però (Shakespeare) els covards moren molts cops… Quan jo vaig saber el diagnòstic, una de les primeres coses que vaig preguntar va ser si era heredable. Em van parlar de percentatges molt baixos. Plou. No amb moltes ganes, però plou. Ja tinc lligats els rodatges per la setmana que ve. Acabem d’estrenar hivern i ja penso en la primavera. Vull calor. I pèsols de Llavaneres i obrir la misteriosa carta certificada que l’empresa m’ha enviat i que m’espera a Correus.

Deu estar a punt de ploure. Fa fred en aquest cony de pis, per variar. El baròmetre amb potetes diu que ve mal temps. I s’equivoca… sovint, tot i que mira la previsió al diari.

Relax, said the night man

Va, tio, que queda menys d’una setmana perquè s’acabi el festival nadalenc d’enguany i aleshores els tornaràs a veure.

We are programmed to receive

El missatge que no podia obrir era de l’Alberto de Màlaga. He contestat.

You can check out any time you like

Tornant he sentit Els Eagles a la ràdio. Van passar sense pena ni glòria.

But you can never leave

Però el seu Hotel fa calfreds.