Preocupant
Els llamps s’esclafaven contra el cel. Feien un rapidíssim i escandalosament lluminós zigzagueig en la nit, especialment negra, i acabaven en soroll, en remor d’alguna cosa que s’esguinça. De fet, el cel sencer s’estava estripant en aquella tempesta inesperada. Ens abraçavem i rèiem fort i de forma exagerada cada cop que petava un llamp, i jugàvem a que ens espantàvem. I jo la vaig besar, i les nostres llengües es van fer un petó mentre esclatava un altre llampec. Algú va dir “t’estimo” i va començar a ploure.