He après molt.
Em costaria posar-ho en ordre. No sé on va el primer, o sia el més important, periodísticament parlant. Ha estat la temporada més dura que mai hagi passat i etcetc, però sí, la sensació és d’haver après. Autoestima sobretot, però no la de mirar-se el melic, la d’autoflagelar-se a vegades i felicitar-se de tant en tant.Ja puc veure la ex sense tenir ganes de plorar i sentir els nanos parlant del nòvio i les seves virtuts amb una normalitat que abans em patejava el fetge. M’ha quedat considerablement clar quines són les febleses i misèries humanes en situació d’alta tensió. Potser torno a caure, però no m’ho sembla.
Petó.