De polles amb vinagre
Dons serà que no. L’Estat del Benestar em passa de llarg. Em frega però poc. Per mi és un autèntic estat de polles amb vinagre. Les úniques avantatges que sembla que tindré seran fiscals –i petites- i que l’empresa continui portant-me amunt i avall. La resta? Dons mira tu: no arribo al 65 per cent de discapacitat, o sia que ná de ná. Ara ve el rotllo aquell de “que no pago impostos jo?!” (Ho cridava el meu pare mirant al cel quan plovia un diumenge). Dons mira, m’empasso la mala llet amb cent grams d’ametlla torrada. Sí, amb iva, que no m’acusin d’insolidari per no pagar impostos.