Acudit
He sortit de casa amb un paperet-groc-d’aquells-que-s’enganxen amb les coses que haig de fer avui i que justifiquen que no vagi a treballar. A les 10, al Cap, la treballadora social. Aquí ja s’ha emmerdat. Primer amb el descobriment que en el “certificat” ha sortit escapçat el meu segon cognom, un fet que pot provocar un cataclisme administratiu considerable, del qual jo, clar, seria l’únic responsable i perjudicat (Aquí és quan recordo el repo que vaig fer fa anys sobre l’obsessió de l’administració perquè TU demostris que TU ets TU). D’allà he sortit amb una “llista administrativa de la compra” que deunido, i que passava per (redueixo): a l’ajuntament que em fessin un “certificat de convivència”, que digui que em poso desodorant als peus i no sóc perillós; al gestor per la última decla de la renda, que ignorés les meves declaracions sobre… és igual; al banc per signar una sol.licitud; els papers per demanar a Benestar i Família que…
Sort que la “treballadora social” s’ha apiadat de mi i m’ha omplert el formulari de… i m’ha fet la fotocòpia de… i ha rigut quan he fet algun acudit dolent sobre l’administració.
I a la tarda continuo.