Exercicis espirituals
He fet uns exercicis personals d’ironia sobre la trobada d’ahir i no. No els he penjat. No em cal, no és agradable, no em surt gaire bé i sobretot no em dóna la gana. La ironia és la vida en sí i els fets, circumstancials i personals, que s’expliquen sols. Els “exercicis espirituals” els haig de fer a soles, no en públic. Ja sé què vull, ja sé què em cal, sé què no vull i què rebutjo. Ara haig de dutxar-me, desepertar aquella boja anar a buscar els diaris i portar aquest parell a esmorzar.(“Nooo, al centre un altre cop noooo!”). Passejarem pel passeig marítim? Tornarem a veure la platja “per últim cop” abans del desglaç dels pols.