Dignité
I liberté i égalité i fraternité, però gens de maternité, clar. El tontolcul no va venir, però la meva ex sí. No, ni dos petons. Sí, la dec tenir petita. Molta gent, quasi cent, i el sopar es deixava menjar. Tampoc hi eren ni aquell ni l’altre, però va estar bé. I confirmat: ja formo part de les “velles glòries” del periodisme maresmenc. Algunes de les altres “velles glòries” també hi eren i sí, podia haver estat encara més depriment. I vaig caminar fatal però no crec que fes pena. No van repartir gaire vi i no vaig veure la ex en tot el sopar, no sé on es va fotre. Em van portar amb cotxe fins a casa uns d’Arenys.
Bon balanç diria.