Viure

L’ahir s’ha presentat sobtadament, quan ja el donava per matat. Ningú l’havia convidat a la festa d’aniversari de l’Alba, però ha aparegut. Bé, m’ha vingut al cap sense que ningú l’hi hagi fet entrar. Hi havia ma mare, ma germana, alguns companys de classe de tots dos, l’abuela i clar la mare i el nòvio.

He dit que recolliria aquests dos més tard i he marxat. Al bar del davant la ràdio llançava un Yesterday que m’ha acollonit de lo precís que era. I punyent. Sí, potser necessito un lloc on amagar-me.

Aquesta entrada fou publicada el Dissabte, 26/01/2008 (11:24) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.