Sopar
No hauria d’haver-hi cap sorpresa. És un sopar anyal de col.legues maresmencs. En coneixeré ben pocs, perquè el pas del temps no és gratuït i les noves generacions se m’han escapat. Sí, em trobaré la ex (dos petons) i algun antic adversari/enemic. Ell era per mi adversari, però sempre he sospitat que en sentit invers era enemistat injustificada i manifesta. Ara és famosillo, crec. Menjarem argentí i espero no emborratxar-me gaire. Seria pemós. Atàxia + alcohol fa molt mal efecte.Per mi és una rentrée. A la vida socio-professional, a saludar, donar molts cops la poteta i repartir petons a parelles. Espero que ningú en faci la crònica.