Viure

Avui fa sis anys que veia néixer aquesta nena. Alba era un nom inspirat en el “Mecanoscrit…”, un llibre que ha marcat un fotimer d’adolescències. Son germà gran no es diu Dídac. Però era evident que la germana de l’Adam no es podia dir Eva. Dons li vam posar Eva, literàriament. La vaig veure néixer –a ella sí, amb l’Adam em van fer fora-, o sia vaig veure com treia el cap i francament feia cara d’empipada. És comprensible, venia d’un lloc tèrmicament perfecte, amb remors collonudes, i va anar a petar a l’hospital nou de Mataró, amb un tio amb gorro verd i els ullls molt oberts, que repetia “hòstia, hòstia, doctor, això és un budell de la mare?”.  “Nooo”, amb to d’infinita paciència.

Era un braç d’aquell bitxo, que estava més empipada que contenta de néixer. Quan li vaig posar el Club Súper 3 es va calmar. I sí, diria que em va mirar i va somriure.

Aquesta entrada fou publicada el Dijous, 24/01/2008 (12:59) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.