Yo soy aquel
En el meu cami cap a… noséon (destí desconegut, que diria un gps), he pres una decisió que crec que és important: sortir. Ja havia començat, anant algun vespre a l’Arcàdia (lloc tranqui, més o menys bohemi i amb alguna gent coneguda). Ara faig un pas més i m’afegeixo al sopar de col.legues locals que es farà d’aquí a uns dies. L’any passat no em venia gens de gust perquè m’hi trobaria la ex. Aquest any s’ha acabat, hi vaig. Tinc aquell parell, o sia que el problema és què fer-ne. Confio en poder-los col.locar una nit.
Tot ve d’una carambola en què hi ha implicat en… és igual. Vaig anar a petar a un tio de Mataró que… és igual, però hi ha irlandesos implicats. Conclusió: em va començar a citar col.legues que em sonen -alguns- d’haver-los llegit, però que no conec. Se’m va encendre el llum. Vull conèixe’ls, que pensin lo de sempre: que camino malament i que semblo borratxo, que es nota que no m’hi veig gaire etc. Proves que molt malament no dec anar: buscant el telèfon de qui organitza el sopar, he anat a parar a necessitar-ne un altre que tampoc tinc. Com trobar-lo? Trucant en…, del qual tampoc tinc el mòbil. A la feina… Quan l’he trobat, jo no li sonava i no em recordava (només ens hem vist un cop, fa la hòstia) i, pertant, no em donava el número. He estat a punt de dir allò de “yo soy aquel…”. Ha tingut pietat i me l’ha donat.
Sí, m’haig de posar en circulació