Sempre
¿Sabes dónde estoy viviendo? ¿Sabes cómo estoy?Ho acabo de sentir pel carrer, en una conversa alterada que un tio mantenia al costat de l’hospital vell per mòbil amb algú. No costa d’imaginar (no forçosament encertar) de què estava parlant i amb qui. El veí que ella pot haver descobert és guapo, simpàtic, molt amable amb ella. La descripció és reversible, aplicable a
La Veïna.
Som uns mamífers estranys i poc fidels. Som uns ungulats que ens enamorem. Som uns xurros que fem esforços per fer veure que ens creiem que allò durarà per sempre i no ens adonem que el sempre cau lluny. O sia, una mica babaus sí que ho som, sí.
11 de Gener, 2008 - 7:56
Jo crec que la “civilització” (i aquí dins hi podem ficar tot el que volguem) ha fet molts esforços per convèncer tothom que això havia de ser així, per sempre. I el sempre queda molt lluny i el sempre és molt temps. Massa per aquests mamífers inconstants que som. Potser no ens hauríem de deixar enredar més? I així no seríem tan babaus. O potser hauríem de pensar que perquè les coses no s’acabin han de canviar, que és un altra manera d’acabar-se sense acabar-se, continuar però d’una altra manera.
Ja hi he tornat a caure de quatre potes … i és que aquests temes em poden, sempre hi he de dir la meva! encara que no calgui!
11 de Gener, 2008 - 8:15
Ei, carmerosanas, passa a les millors famílies, això de pensar, i si és sobre sentiments ja és pràcticament universal.
Gràcies