Sal
Ni sucre. És la contracció d’un nom autènticament jueu que no costa d’adivinar. Després d’haver parlat amb ell per telèfon durant força temps, avui li he vist la jeta. Era el corresponsal al Pròxim Orient de l’emissora on jo vaig treballar un temps. Ell era productor d’una tele amb seu a Madriz i corresponsal de la ràdio catalana en qüestió. Ara és corresponsal d’una tele nasioná. En virtud d’això i de la visita d’en Bush han fet una connexió amb Jerusalem. Quan li han donat pas he saltat de la cadira. “Hòstia, en Sal, a veure quina cara fa?. Sembla més jove del que pensava. Per telèfon és conyon i catalanoparlant. Un dia, després d’un d’aquells atemptats suïcides de Hamàs, parlant per mòbil mentre caminava pel lloc poc després de l’explosió, em va fer un crit de fàstic. “Hòstia, un dit”. No l’assenyalava ningú, era textual.