La torradora
Hi ha errors que es paguen amb la vida. N’hi ha que amb sang. D’altres, només posant cara de gilipolles. A la cuina en tinc un del tercer grup. És una torradora de pa, el meu regal de nadal. L’error va ser demanar-la com a present nadalenc. Un túrmix em calia més, però em vaig equivocar.No puc menjar pà.
El “Test d’Intolerància Alimentària” em va prohibir el blat entre d’altres coses. Des d’aleshores he descobert que hi ha milions d’aliments que en porten i que quasi només a les botigues de cotxes i les de calces pots comprar alguna cosa que no.
El cas és que tinc la torradora allà sobre, a la cuina. No se n’enfot, però sospito que està molt contenta d’estar amb mi, sobretot perquè no fot brot. No la netejo gaire però tampoc l’embruto gens. La faig servir de mirall conceptual. Quan descobreixo que en aquella recepta necessites túrmix miro al racó i em dirigeixo a la passiva torradora pensant en mi: “que tonto”.