Vital
Ja conec el meu cicle vital. Quan els tinc: anar deputocul. Fer esmorzars, dinars o sopars, fer llits, posar rentaplats, buidar-los, estendre bugades, planxar només lo imprescindible, passar l’escombra on és indispensable, igual amb la fregona, aguantar bandes sonores televisives profundament idiotes mentre faig alguna cosa, per exemple mentre escric això, i no pensar gaire. Quan no els tinc, em dedico a la vida contemplativa. M’avorreixo, descanso de la pallissa i no penso gaire. Va, uns dies a Istambul? Ni que sigui per no pensar.La única ventatja del nadal és que saps quan s’acaba.