39.999
No és difícil fer una lectura pessimista de la teva existència. Has fet coses que estan bé i coses de les que et penedeixes, però com tothom. Estàs un cop més en una cruïlla i un cop més tens la sensació que agafes el bon camí, només la sensació. Però no t’acabes d’acostumar a veure-t’hi malament, et sembla un accident circumstancial que passarà. I no. I maleeixes no saber escriure bé a l’ordinador, el que fa més lent utilitzar-lo. I no t’acostumes a caminar de tort, a semblar un borratxo permanent.També et preguntes on són els altres 39.999 pringats que hi ha a l’Estat. Bé, en coneixes uns quants, no gaires. Et refies del que t’has de refiar, sobretot dels fills, que no ho acaben d’entendre, i és lògic. No es veu.Fas un nou esforç, un cop més, i intentes entendre com no et vas adonar abans que se’t volien treure de sobre. I et prohibeixes seguir pensant-hi. Et dediques a pensar en uns ulls i just a sota uns llavis. I un cor sembla que disposat a entendre, a comprendre.
29 de Desembre, 2007 - 14:54
Si és en aquest ordre, em sembla bé… Et prohibeixes pensar-hi i penses en uns ulls… Així sí. Mai, mai a l’inrevés.
29 de Desembre, 2007 - 15:21
No, els ulls han aparegut (no els he buscat) quan més els necessitava. Hi penso quan els tinc al davant però sobretot quan no. Són un antídot. Gràcies pel comentari.