Viure

No és difícil fer una lectura pessimista de la teva existència. Has fet coses que estan bé i coses de les que et penedeixes, però com tothom. Estàs un cop més en una cruïlla i un cop més tens la sensació que agafes el bon camí, només la sensació. Però no t’acabes d’acostumar a veure-t’hi malament, et sembla un accident circumstancial que passarà. I no. I maleeixes no saber escriure bé a l’ordinador, el que fa més lent utilitzar-lo. I no t’acostumes a caminar de tort, a semblar un borratxo permanent.També et preguntes on són els altres 39.999 pringats que hi ha a l’Estat. Bé, en coneixes uns quants, no gaires. Et refies del que t’has de refiar, sobretot dels fills, que no ho acaben d’entendre, i és lògic. No es veu.Fas un nou esforç, un cop més, i intentes entendre com no et vas adonar abans que se’t volien treure de sobre. I et prohibeixes seguir pensant-hi. Et dediques a pensar en uns ulls i just a sota uns llavis. I un cor sembla que disposat a entendre, a comprendre.

Aquesta entrada fou publicada el Divendres, 28/12/2007 (11:46) i està arxivada dins General. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.