“Ja t’ho vaig dir”
Un fred criminal, una casa acondicionada amb el cul, pluja, dos salvatges jugant a futbol al menjador, dir-li a la ex pel mòbil que no arribi a més acords de cap mena amb ma mare perquè aleshores qui acaba perdut sóc jo, perdut i amb cara de gilipolles (“ah, així els regals de … etc” “Ja t’ho vaig dir…”). A veure, jo sóc molt despistat, això és un fet; jo tinc em, és indubtable; intento ser un bon organitzador i sóc mediocre, però amb les col.laboracions externes i desinteressades em faig la pitxaunlio amb tot plegat.