Paraulos fora de lloc
Ha estat pels passadissos de la feina que m’he descobert parlant de coses inconcebibles aquí: kevlar, riços, gennaker… Sortint del bar m’he trobat la “Mònica navega”, com l’he batejada al mòbil, la patrocinadora de la meva rentrée al món de la navegació. Aquest cap de setmana no surt a navegar perquè a la última regata van petar major i gènova, o sia que estan sense veles. Ei, sona pijopijo, però vist d’a prop aquest mundillo no ho és tant, segons com també fa pudor.
M’ha agradat deixar anar paraulotes com ara cenyida o traslutxada. Però també biodramina, siguem realistes. Estavem sols, però ha estat quasi un acte d’exhibicionisme personal. Jo la tinc més llarga i tot allò.