Patapalo
Ha estat un matí per oblidar. Després de mitja hora esperant al carrer, cagat de fred, he trucat per reclamar cotxe. “Ai…! És que resulta que…” He hagut de buscar-me un taxi i avançar la morterada de la factura (o sia, que he hagut de buscar un caixer automàtic i etc).
Següent episodi, descobert al taxi, pel mòbil: la ex i jo coincidim en el dia de dinar/sopar de nadal, dijous, o sia virgueries pels nanos. I per les permanències del divendres (últim dia de cole). I per… millor que deixi de trucar-la si tinc un problema, no el resolc i me’n surten de nous.
Per acabar-ho d’emmerdar, en David, del programa, m’ha pillat amb un ull tapat amb la mà mirant l’ordinador. És la única solució ràpida per combatre la diplòpia (visió doble, conseqüència de la malaltia, fa molt de temps que no em passava). Li he explicat i ha deixat de riure, tot i que la meva explicació buscant paral.lelismes entre jo i en Patapalo-es-un-pirata-malo feia una mica de gràcia, crec.
I la bona, que també: he rebut un missatge d’en Barry, que bon nadal i etc, que si li dono l’adreça m’envia la foto que ens va fer no sé on d’Irlanda. Veus? Hi ha coses bones, sembla mentida.
I la conya d’en Patapalo no estava malament.