“Tajadet”
Sí, confirmat que faig mala pinta pel carrer i sí, confirmat que hi ha bona gent. Venia de “Lluny” pels meus estàndards. De la Rambla a l’Actua, i d’allà al Robafaves, a la recerca d’un llibre que l’Eulàlia m’ha recomanat. Al camí Ral (l’inacabable, boterut i dolorós Camí Ral), la tia –que no coneixia de re- em diu que si vull que m’acompanyi a casa (no, no era una proposta deshonesta ni molt menys, simplement m’ha vist caminar). Amb un somriure li he dit que no, gràcies. Ella ha insistit: “anem una mica tajadets, eh?” ha dit amb un projecte de somriure irònic. He contestat “nooo, ni molt menys, jo tinc blabla”.No crec que ho hagi entès. Ha marxat quan li he dit que “moltes gràcies, de veritat”. Sospito que a) no m’ha entès o b) ha pensat que jo anava molt pet i pretenia dissimular. Sí, queda molt bona gent.