Maribor (pseudo)
És una ciutat eslovena molt maca. La vaig visitar dins d’un tur pseudo-periodístic organitzat pel ministeri d’alguna cosa eslovè per explicar al món lo maco que és el país, lo independents que eren de l’antiga Iugoslàvia (= Sèrbia) i lo poc soviètics que podien arribar a ser. Remember? Eren les cues sagnants (molt, i molt cruels) de la desintegració del bloc de l’Est en un món bipolar. Allà em vaig veure embarcat amb altres col.legues en un tur pseudo-professional en què vaig donar la poteta al president (sí, al tio aquell que tantes vegades havia vist als intercanvis d’Eurovisió; més baixet del que pensava) i vam “conèixer d’a prop” etcetc.Els quatre pseudo-”reporters de guerra” que volíem fugir de la pseudo nota de premsa en forma de tour pseudo-professional ens vam escaquejar dela Línia Oficial a la primera oportunitat. No en vam treure gran cosa. Vaig aconseguir pseudo-arreportatjar la història d’una família eslovena amb els cetniks assassins matant per tot arreu (però va ser una guerra d’en Gila, a anys llum del que després es va veure a Croàcia, Bòsnia o Kosovo), però era guerra en definitiva.
La V hi era per una revista de Madrid. Ens vam estimar intensament a Maribor i a Ljubljana. Saber que el front no era gaire lluny, tot i que tampoc massa a prop, ens va fer follar més, suposo. Vam quedar com a molt amics, la vaig anar a visitar amb els nanos fa uns mesos. Ara dirigeix una revista. Està igual de maca. Haviem jugat a “periodistes al front”. Era fals, però va ser guai.Té, no ho havia explicat mai.