Clar
Fa fred però fa sol. Ja tinc una altra bugada estesa i part de l’anterior planxada i/o plegada. Aniré a passejar.Només em queda esperar-me 1 h i mitja que ma mare aparegui i em convidi a dinar.No sé perquè m’ha vingut al cap Cobh, al costat de l’aigua, a fora del Heritage Center aquell. Hi ha instants que no tenen re, que no aporten re i que tampoc van ser moments d’especial felicitat o intensitat, però t’entren al cervell –o et ressusciten- amb una potència inaudita. Ara en tinc un. L’Adam anava preguntant què deia allà, a l’estàtua que rememora els milions d’irlandesos que van marxar a Amèrica fugint de la gana; l’Alba també, clar. Són la parella fantàstica. L’un fa i l’altra també. Clar.